Introducció
El contingut d’aquesta eina és fruit del treball conjunt dut a terme entre l’ISGLOBAL, el Servei de Salut Pública i el Servei d’Equipaments i Espai Públic de la Diputació de Barcelona, dins del marc del grup de treball d’Entorn urbà i salut.
El Servei d’Equipaments i Espai Públic forma part, des de fa anys, del grup de treball d’Entorn urbà i salut de la Diputació de Barcelona, liderat pel Servei de Salut. Un espai on es treballa, de manera transversal, amb diferents àrees de la Diputació que d’alguna manera es troben vinculades amb l’entorn urbà, compartint coneixement i experiències i col·laborant en diferents treballs i des d’on es programa la difusió i formació en l’àmbit de la salut vinculades a l’entorn urbà que ens envolta.
L’espai públic com a peça clau d’un entorn urbà saludable
L’evidència científica confirma que la salut de les persones no depèn únicament de factors individuals, sinó que va més enllà fins i tot del sistema sanitari per se, ja que està condicionada per diferents factors del nostre entorn, com poden ser mediambientals, socials, econòmics, culturals, polítics, etc.
Per aquesta raó l’entorn urbà, on cada dia viu un percentatge més elevat de la població mundial, és tan rellevant quan parlem de la salut de les persones. Cada dia disposem de més estudis que ho corroboren, i és per això que cal treballar des de les administracions per fer que aquest entorn urbà sigui un espai saludable on es pugui desenvolupar la vida quotidiana de les persones.
Dins d’aquest entorn urbà, l’espai públic n’és una peça clau. Un espai públic de qualitat; és a dir, pensat per a les persones de manera que sigui segur, accessible, sostenible, resilient, etc. és un espai públic saludable.
Cal tenir present que des de l’espai públic podem treballar en dues direccions per millorar la salut de les persones. D’una banda, creant un ambient més saludable, amb menys contaminants, menys soroll i unes temperatures més agradables i, de l’altra, promovent els hàbits saludables de la ciutadania, com desplaçar-se a peu o en bicicleta a les activitats diàries (feina, escola, equipaments, comerç, etc.), practicar l’esport i l’oci a l’aire lliure i els jocs dels infants, entre d’altres. I no parlem només de la salut física, sinó també de la salut mental, ja que l’espai públic ens ha de permetre socialitzar, conèixer els veïns, empoderar-nos i reforçar el sentiment de comunitat.
En aquest context i entenent l’espai públic com una peça clau d’aquest entorn urbà, ja fa uns anys vàrem començar a col·laborar amb l’ISGLOBAL per crear una eina que ens facilités identificar, a partir de tota la literatura científica publicada, quins eren exactament aquests ítems de l’espai públic que incidien directament sobre la salut.
L’eina parteix de l’objectiu d’avaluar com són de saludables els espais públics de les nostres ciutats i què és tot allò que hauríem d’evitar o fomentar per generar un entorn urbà amb una visió de salut.
Eina per valorar l’impacte potencial en salut de les actuacions de millora d’un espai públic
La part essencial de l’eina ha estat identificar quins eren aquests ítems de l’espai públic que tenien una vinculació directa amb algun aspecte de la salut de les persones.
Per això el punt de partida ha estat la recerca que ha dut a terme l’ISGLOBAL de tota la literatura científica publicada amb aquesta premissa: espai públic - salut. S’ha fet una recerca extensa buscant tots aquells textos científics que vinculen directament algun ítem concret de l’espai públic amb alguna incidència directa sobre la salut de les persones.
A partir d’aquesta recerca, s’han identificat més de cent ítems que tenen alguna influència directa en la salut de les persones i s’ha intentat organitzar-los per temàtiques (el que anomenem determinants) per poder confeccionar l’eina de forma més ordenada.
Aquests ítems i determinants s’han debatut en un parell de tallers realitzats amb tècnics de diferent expertesa vinculats a l’espai públic: arquitectes, urbanistes, tècnics municipals i experts en salut i medi ambient. En aquests tallers s’ha acabat de consensuar la classificació dels determinants i els ítems que queden inclosos en cada un d’ells. Els set determinants finals amb què treballa l’eina són: exposicions ambientals, seguretat, manteniment i salubritat, accés i connectivitat, usos, comunitat, i atractiu i confort.
Funcionament de l’eina
S’ha buscat la forma de crear una eina que sigui àgil per als projectistes d’espai públic. El resultat és un qüestionari, tipus checklist, repartit per temàtiques que coincideixen amb els 7 determinats definits, en què s’inclouen totes les preguntes dels diferents ítems.
Totes les preguntes tenen tres o quatre respostes possibles amb una ponderació vinculada. Al llarg del qüestionari es poden trobar preguntes amb un enllaç a informació paral·lela. Aquests enllaços poden ser a documents complets on es pot trobar més coneixement sobre la temàtica de la pregunta (per exemple, quan parlem dels beneficis del verd urbà ens enllaça amb la publicació La cobertura de l’arbrat a la ciutat) o enllaços a una definició concreta d’algun concepte inclòs a la pregunta (per exemple, quan parlem de benestar tèrmic i es demana l’IRS dels materials emprats ens enllaça a la definició que es dona per a aquest terme al document Propostes per a l’ambientalització de concursos públics d’edificació). Un cop s’ha enllestit el qüestionari, es generen unes taules de resultats i uns diagrames d’aranya per a cada un dels determinants. Finalment, en una última plana es genera un diagrama d’aranya amb el resultat i la ponderació de tots els determinants.
L’eina també permet fer una comparació directa entre un espai existent i les propostes de millora que se’n facin a la fase de projecte, de manera que puguem obtenir els diagrames comparatius i prendre les decisions més encertades per millorar aquell espai públic de manera que sigui més saludable per a la ciutadania.
Els diagrames comparatius són una eina útil per als representants municipals, ja que els permeten difondre i explicar a la ciutadania quins han estat els punts treballats per fer que aquell espai públic sigui més saludable per a tothom.
Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
L’eina permet treballar l’espai públic incloent-hi la dimensió de desenvolupament sostenible. Dissenyant un espai públic més saludable es contribueix als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) adoptats com a acord global a les agendes internacionals, especialment els següents:
- Objectiu 3: garantir una vida sana i promoure el benestar per a tots i totes en totes les edats; més específicament contribuint a l’objectiu 3.9, amb la reducció de morts i malalties provocades per la contaminació de l’aigua, l’aire i el sòl mitjançant la gestió de recursos naturals de manera eficaç.
- Objectiu 5: aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i nenes.
- Objectiu 11: fer que les ciutats siguin inclusives, segures, resilients i sostenibles.
- Objectiu 13: adoptar mesures per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
- Objectiu 15: promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, concretament mitjançant l’objectiu 15.9, d’integrar en la planificació local els valors dels ecosistemes i la diversitat ecològica.
Altres eines
Web Entorn urbà i salut
https://www.diba.cat/web/entorn-urba-i-salut
Conclusió
Cal treballar des de les administracions per fer que l’espai públic, com a peça clau de l’entorn urbà, sigui saludable de manera que es pugui contribuir en la millora del medi ambient i en la promoció d’hàbits saludables.
L’objectiu final d’aquest treball de col·laboració entre l’ISGLOBAL, el Servei de Salut Pública i el Servei d’Equipaments i Espai Públic de la Diputació de Barcelona ha estat la creació d’una eina que permeti als projectistes i tècnics municipals valorar de manera àgil com és de saludable un espai públic actual, identificant els punts més febles i facilitant la presa de decisions en projectes de millora.
Crèdits
Autoria
Laura Hidalgo López
Marta Viada Pagès
Carolyn Daher Johnson
Montse Montalbo Todolí
Cati Chamorro Moreno
Josep Torrentó Marselles
Servei d’Equipaments i Espai Públic
Patrícia Gaspà Gamundi
Sara Gutiérrez Alonso
Roser Llopis Marti
Íñigo Rebollo San Miguel
Servei de Convivència i Diversitat
Marina Pons Garcia
Carola Castellà Josa
Servei de Participació
Anna Garcia Masia
Agraïments a tots els participants dels diferents tallers d’especialistes
Berta Barrio Uría
Pedro Bonies
Pere Buil Castells
Carles Castell Puig
Albert Castells Vilalta
Pilar Cervantes Vinuesa
Anna Coello de Llobet
Jordi Comas Mora
Anna Fumadó Ciutat
Mireia Gascon Merlos
Anna Gutiérrez Merin
Jordi Honey-Rosés
Eloi Juvillà Ballester
Guillem Lacoma Huerva
Albert Moncada Ribera
Neus Orriols Alsina
Josep Peraire Selva
Anna Pont Armengol
Francesc Puig Esteban
Toni Riba Galí
Antonio Rosa Palomero
Isabel Sánchez Sánchez
Helena Sanz Palau
Teresa Torres Fernández
Virgínia Vallvé Càdiz
Cristina Vert Roca